31 oct 2013

NADONA; cuando lo manual descansa, lo mental actúa

El cap i la ment.
  La capsa de Pandora oberta, tancada.
  Tancada es un munt de pensaments apil.lats, idees sobre futurs, problemes arrossegats al llarg del pas del temps, cants de sirenes per exterioritzar, flors verbals sols imaginades, visions, il.lusions, dibuixos mentals arreu del món.
  El constant canvi evolutiu d’ una mateixa persona.
  Evolucionar – créixer – crear tot un món al país del pensament amb valors, amb emocions que surten o marxen com formigues voladores. Instants petits il.luminadors d’ una estona, nebulosa de plujes agrissades i cobertes amb un llençol.
  El llençol que amaga moments passats, pessats, els tapa, els cobreix, els guarda de tot dolor que puga vindre. Els remordiments, els que hauría fet, el que ja no puc fer.
  L’ exterior i l’ interior.
  L’ànima morta de soledat, vídua d’idees llampants.
  El llamp que m’ ha de tocar per a reconéixer’m.
  Costums tan arrel.lades que han de morir.
  Plantar la llavor del renaixement al cap com el començament de la vibració de bons dessitjos, implantar el florir del propi bosc de melodies, vents de llibertat que caiguen com a plomes viperines, fresques i suaus acaronaràn aquest calaix plé de trastos vells.

per Núria Huerta (Text original)



<<La cabeza y la mente.


La caja de Pandora abierta, cerrada.

Cerrada es una montaña de pensamientos apilados, ideas sobre futuribles, problemas arrastrados a lo largo del
paso del tiempo, cantos de sirenas por exteriorizar, flores verbales solo imaginadas, visiones, ilusiones, 
dibujos mentales por el mundo.
El constante cambio evolutivo de una misma persona.
Evolucionar- crecer- crear todo un mundo en el país del pensamiento con valores, con emociones que aparecen
o se marchan como hormigas voladoras. imagenes pequeñas iluminados por un momento, nebulosa de lluvias grises i cubiertas con una sábana.
La sábana que esconde historias pasadas, pesadas, se tapan, se cubren de todo dolor pasajero que pueda llegar.
Remordimientos, los "qué podría haber hecho", lo que no hice.
El exterior y el interior.
El alma muerta de soledad, viuda de ideas chispeantes.
El relampago que me tiene que caer para descubrirme.
Costumbres enraizadas que tienen que morir.
Plantar la semilla del renacimiento en la cabeza con el inicio de la vibración de los buenos deseos, implantar el
florecer del propio bosque de melodias, vientos de libertad que caen como plumas viperinas, frescas i suaves acariciarán este cajón lleno de trastos viejos.>>



No hay comentarios:

Publicar un comentario